RUTA TURÍSTICA DE BARX

 L'eixida de la ruta comença des de les mateixa població de Barx, de la Plaça d’Església on aquesta instal·lat un panell informatiu de tota la ruta, per carrer Major travessant el carrer de Sant Miquel, seguim pel carrer de la Creu, i camí de Puigmola, continuem pel primer encreuament a la dreta camí de la Font de l'Horta, seguint a 1 km., a la dreta un camí de terra que en uns 200 m., ens porta a la mateixa boca de l’Avenc de la Donzella, anada i tornada.


Tornem al camí principal, a uns 100 m continuant pel camí agafarem l'encreuament a l'esquerra, pugem deixant a la dreta el càmping de la Falaguera, en el següent encreuament a l'esquerra, passant per darrere d'unes granges i tornant a connectar amb un ramal del camí de la Font de l'Horta, seguim per aquest camí asfaltat a la dreta fins a connectar amb el camí de Suros, en aquest encreuament continuarem per l'esquerra fins a la font de la Puigmola, a dretra podem pujar a dos miradors on s'han instal·lat uns banquets i cartells panoràmics, pugem per una escala de pedra arribem fins al naixement dels Brolls, anada i tornada, per a continuar per la ruta baixem fins a un primer encreuament a la dreta, camí de l’Assegador, camí de terra, passem per les restes d'un antic Rejolar, a l'esquerra la zona recreativa  dels Trutxeros. Continuarem la ruta pel camí de l’Assegador, passant per font dels Gamellons a la dreta passem per la font de la Junquera, continuant passant per la cova del naixement de la font de l'Horta, seguint fins a l'encreuament amb el camí de Pinet, a la dreta tenim la font de la Benita.


Seguint pel camí a l'esquerra per una senda ens desviarem fins a la zona recreativa de la Nevera, anada i tornada, tornem al camí de l’Assegador. Continuem pel camí de l’Assegador, passant per diversos encreuaments que ens poden portar a la mateixa població de Barx, continuat pel camí de terra fins a arribar a la urbanització de la Drova. Passem entre una zona de xalets, fins a arribar a la zona recreativa i font de la Drova, a uns 150 m. a la nostra esquerra tenim els Bases de la Drova.
Continuant a uns 200 m. a l'esquerra tenim un camí que ens portarà a l'ermita de Sant Pere i als Cases de la Drova, ruta d'anada i tornada al camí de l’Assegador, continuem per aquest camí, passem per les restes d'un antic forn de Calç, continuant fins a arribar a l'encreuament amb la carretera CV-675.


Travessem la carretera passant pel Centre d'interpretació de la Cova del Parpalló, seguim pel camí a l'esquerra, després de la segona corba a uns 50 metres, també podem veure la paret de pedra de la Cova del Parpalló, a l'esquerra que prendrem una sendera empinada, continuant pel fins al final, el camí de terra arriba fins a la urbanització de Drova, el carrer de la Carena, seguim per ella fins a l'encreuament amb el carrer de l’Esparterola, a la dreta el camí que puja fins al cim del pic Mondúver.

La nostra ruta contínua per l'esquerra baixant per carrer amb molt de pendent, ja dins d'urbanització continuem fins a l'encreuament del carrer de l’Alacrà, seguint a la dreta per aquest carrer fins al final, passant a ser una senda, camí Vell de la Drova. Continuant per la senda, que en algun dels trams passa a camí, a l'esquerra un xalet en forma de torre, seguim per la senda deixant a l'esquerra la nova urbanització del Portitxolet, continuant fins a la població de Barx , a la nostra dreta el Calvari. Seguim per carrer Jesús Reig, podem pujar a la dreta passant pel poliesportiu fins al naixement de la font del Racó, anada i tornada. Continuant pel carrer Calvari i el carrer de la Font, fins a la font del Racó, deixant-la a la nostra dreta, arribem al final de la nostra ruta i començament la Plaça de l’Església.










VISITA A L'ERMITA DE L'ALCUDIOLA

 



   El jaciment de L’Alcudiola es troba en una partida on actualment hi ha camps de tarongers al seu al voltant, lloc que d'altra banda ha patit innombrables transformacions paisatgístiques al llarg dels segles. Com ja vam veure en els antecedents històrics, el terme Alcudiola és d'origen àrab barrejat amb el valencià i significa “el serral” i així per tant el sufix ens afix un diminutiu que ens donaria com a definició final “el xicotet serral” o “el collaet”. Aquest serral pot observar-se a la foto de la romeria, on podem observar que la foto està feta des d'una altura avui inexistent des del costat aquest de l'ermita. L'ermita de Sant Llorenç és l'única resta estructural encara en peus de L’Alcudiola i prova de l'existència de l'antic poblat andalusí i cristià.

    Les fonts documentals són escasses per a poder establir amb exactitud l'origen del jaciment ja que els primers esments escrits corresponen a la fi del segle XIII. Es nomena L’Alcudiola amb el terme de “llogaret”, que designa xicotets nuclis poblacionals en l'entorn rural, prop de castells, mesquites o esglésies parroquials, amb el cultiu de la terra com a activitat principal. Aquest lloc degué ser per tant una xicoteta aljama o llogaret que es va inserir en l'àmbit del Monestir de Valldigna, passant a formar part de les terres sota el seu domini. Aquest domini eclesiàstic i el conseqüent fervor religiós des del regnat de Carles I així com la influència de la Inquisició en la societat va exercir una gran pressió al llarg dels segles sobre la població morisca, originària d'aquest lloc i obligada a abandonar l'assentament en 1609 sota el regnat de Felip III. El lloc d'altra banda, ja patia una contínua despoblació per tractar-se d'un emplaçament dur a causa del focus d'infeccions que provocava, en trobar-se en la marjal.

    Després d'aquest abandó forçós per part de la població morisca després de més d'un segle de pressió per part de les autoritats eclesiàstiques i civils, el llogaret va quedar deserta. Davant aquesta nova situació i el descuit de les terres de cultiu, es va intentar repoblar la zona amb emigrants mallorquins en el segle XVII, experiència infructífera que va aconseguir tan sols prolongar la vida de la localitat fins a finals d'aqueix mateix segle.

    Després d'aquest definitiu abandó de població del lloc, aquest va quedar definitivament lligat a la població de Favara, localitat suposadament fundada per habitants de L’Alcudiola. Els habitants de Favara van continuar freqüentant el lloc, tant per al cultiu de les seues terres com per a realitzar romeries en l'antiga ermita de Sant Llorenç. L'existència d'uns murs de tapia’l en el basament de la terrassa d'aquest edifici podria suggerir que es tractaren de l'antiga mesquita de la aljama. Aquesta mesquita es derrocaria en la dècada dels anys 30 del segle XVI ja que en 1534 per a atallar les pràctiques mahometanes s'ordena derruir totes les mesquites del domini de Valldigna. La sacralitat de les mesquites fa que malgrat la seua destrucció a causa del canvi de culte, es construïsquen sobre elles noves esglésies, conservant l'espai original dels antics temples islàmics. Aquest procés és possible que es produirà també en el cas de L’Alcudiola sent l'emplaçament de l'església el mateix que el de l'antiga mesquita, únic reste immoble del jaciment.

    Posteriorment a la fi del segle XVII es comença a enterrar en criptes i és en aqueix moment quan sembla que es construeix l'actual que hi ha a la terrassa de l'ermita. Aquesta cripta tindria per tant una cronologia de finals del segle XVII i/o principis del XVIII. La construcció de la cripta d'alguna manera marca una voluntat de continuïtat amb el territori ja abandonat: si bé L’Alcudiola es troba ja deshabitada, suposa la volta a les arrels dels seus descendents, ja habitants de la veïna Favara que veuen amb anhel la possibilitat de ser enterrats en aqueix “vas”. Mancant les dades antropològiques podem afirmar que aproximadament una trentena de persones van ser sepultades en aqueixa cripta, de les quals a més de les restes oses s'han conservat restes pertanyents a l’aixovar.

    L’aixovar es compon principalment d'objectes religiosos com ara rosaris, medalletes de sant i algun crucifix. A més s'han trobat plats de ceràmica daurada de Manises, que en la seua part posterior tenen alguna creu incisa i que podrien estar relacionats amb algun ritual catòlic d'inhumació.

    Pel que sembla amb la introducció forçosa de l'enterrament en cementeris i la seua ordenació jurídica en el segle XIX, aquest tipus d'inhumacions en cripta va caure en desús i la cripta de l'ermita de Sant Llorenç no va ser una excepció, caient en l'oblit dels anys fins a la seua excavació durant la intervenció arqueològica de 2012.

    Els habitants de Favara han continuat fent romeries fins a l'antiga ermita, malgrat ser ja un centre dessacralitzat. No obstant això ningú podia imaginar que allí es trobaren les restes d'alguns dels seus avantpassats. Aquesta troballa suposa un gir inesperat a l'hora d'entendre una mica millor la història dels habitants dels poblats del senyoriu cistercenc de Valldigna i ací radica la seua importància: acostar-nos a un període de la història que generalment es menysprea per la seua proximitat al present i destacar un patró d'enterrament poc estudiat i que contribueix a entendre una mica més el món funerari.
 
    La posada en valor de les restes trobades, fent visitable el jaciment i deixant les estructures a la vista, mitjançant cartelleria, baranes, serviria per a conservar i oferir la vista de les estructures així com una breu explicació. D'aquesta manera, el jaciment arqueològic de L’Alcudiola, podria ser el primer jaciment arqueològic de Tavernes de la Valldigna, estudiat i visitable, això podria ampliar-se amb l'estudi i posada en valor d'altres jaciments que es troben en el terme. Cal tenir en compte el valor cultural i social que ofereix la recuperació i estudi d'aquests espais, sobretot si es posen en el context ecològic en el qual es troben, podent-se plantejar diverses opcions de coneixement i aprofitament de l'entorn.

Fotos antigues de la restauració 2012.











L’AJUNTAMENT DE BARX RESTAURA UN FORN DE CALÇ I SENDA DE LA CAVA DE LA FONT DEL RACÓ.

L’Ajuntament de Barx amb la col·laboració del Grup Muntanya Valldigna i el finançament de la Diputació de València, recuperen el Forn de Calç de la Drova i la Cava de la Font del Racó, dos infraestructures importants dins de la que es la recuperació del patrimoni municipal de Barx i la difusió turística del municipi i de la Valldigna.

Els forns de calç és una estructura cilíndrica, parcialment excavada en la vessant d’un terreny de la serra, prop on hi ha molta pedra calcària i llenya, dos materials necessaris per desenvolupar el procés per obtindre calç. Aquesta construcció està rematada per un robust mur de pedra enfangada amb argila. Té una porta estreta i alta com les parets.

En 1799, l'aigua la portaven  mitjançant una canalització de teula sobre  teula fins a la font que els monjos  del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna van situar a la cantonada de l'actual  carrer  la Font, prop  de entrada  al recinte  tancat  dins del qual van construir menys  de 10 cases  per als primers  pobladors cristians  que van repoblar  Barx després de l'expulsió dels moriscs. L'actual plaça de la Constitució.

Des de GMValldigna agraïm l’esforç de l’Ajuntament de Barx, per apostar fort per promocionar turísticament el municipi, donant a conèixer la nostra historia i el ric Patrimoni Cultural i Mediambiental de la Valldigna. 








ASCENSIÓ AL MONCABRER, AGRES.

Ruta circular amb eixida a Agres. Pujada fins al Pic Moncabrer (1.390 m), màxima elevació de la Serra de Mariola. Passarem pel Refugi Reig del Moral (Refugi Moncabrer) i la Cava Gran o Arquejada. Tornem pel mateix camí o bé prenem la pista forestal (més fàcil) per a descendir a Agres.






DIA DE L'ARBRE 2023

Les Regidories de Medi Ambient i Esports de l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna, han organitzat el dia de l'arbre de 2023.




VOLUNTARIAT AMBIENTAL LA VALLDIGNA

Des del GMValldigna informem que l’1 de setembre hem començat les tasques de Voluntariat Ambiental de prevenció d'incendis forestals als termes de Tavernes i Benifairó de la Valldigna. Estarem vigilant les muntanyes i els indrets més importants dels dos termes municipals.

Principalment, les tasques que es realitzaran seran: control i vigilància dels paratges naturals, dels abocaments incontrolats del  terme municipal, així com informar i controlar els horaris de cremes de restes de poda i matolls.

Cal assenyalar que la legislació Forestal diu que a menys de 500 metres de les zones forestals, no es pot fer foc. Com també, recordar que quan estem en emergència de nivell 2 i 3, està totalment prohibit qualsevol crema. Els rius i barrancs estan considerats zones forestals.

Des de la Secció de Voluntariat Ambiental del Grup Muntanya Valldigna, informem que les tasques de vigilància s'allargaran fins al 30 de setembre. L'horari de vigilància serà des de les 10.00 hores fins a les 20.00 hores. Contem en el finançament de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la col·laboració dels Ajuntaments de Tavernes i Benifairó de la Valldigna.